Los tiempos cambian y la gente que me rodea tambien.
El cambio más significativo dentro del grupo es sin duda alguna la llegada de pequeños... esos enanitos que le alegran a uno el dia, pierdes toda vergüenza, haces el payaso, juegas con ellos, les enseñas, explicas, les das de comer, haces luchas de cojines... te llena verlos sonreir.
Jo he arrivat a les semi-finals de lliuta de coixins con enanitos categoria peso pluma ( jo no!...el meu nebodet ) que és la meva alegria ! Per moments em penso que tinc també quatre anys! Sense haver de trevallar, sense problemes i visquent la vida que realment vols viure!!
ResponderEliminarM´estic fent gran...però no vui perdre mai la curiositat, la il.lisió i la llibertat de quan era petita!;-)
el dia que perdem aquests moments de regressió a la nostre infancia, será quan ens haurem fet grans de debo...
ResponderEliminar